A les Illes Balears es necessita un salari de prop de 2300 euros per viure

A CCOO de les Illes Balears pensem que per llegir bé l’estat del nostre mercat de treball hem de xifrar les necessitats i el benestar de la classe treballadora. En aquest sentit, l’any passat vam publicar un estudi sobre el Salari de Referència de les Illes Balears que enguany reeditem i actualitzem per així poder-lo comparar amb el creixement salarial i revisar l’estat de la situació per poder fer les propostes sindicals adequades a la realitat illenca. Igualment, s’ha fet una aproximació insularitzada que ens demostra les diferents realitats que es viuen a les Illes Balears.

La situació socioeconòmica de la comunitat autònoma balear, lluny de millorar-se, ha continuat agreujant la crisi de desacoblament entre les condicions laborals i el cost de la vida. El mercat laboral, pel que fa a l’ocupació, continua en xifres rècord, les temporades turístiques són cada vegada millors, però les persones treballadores no acabem de veure reflectides aquestes dades en una milloria de les nostres condicions de vida. Contràriament a això, tot i les millores aconseguides pel sindicat, el poder adquisitiu de la classe treballadora va minvant: el cost de vida, afectat directament per l’augment desorbitat del preu de l’habitatge, creix a un ritme més alt que el dels salaris.

El salari mitjà de les Illes Balears l’any 2023 es situava en 23.126€ (1650 €/mes a 14 pagues), 855€ per sota de la mitja espanyola i en desena posició en comparació a la resta de CCAA. Si comparem aquestes dades amb les de l’any anterior, s’observa que la negociació col·lectiva a les Illes Balears ha obtingut un augment del salari mitjà del 6,25%, 0,98 punts percentuals per sobre de la mitjana espanyola.

Segons l’estudi encarregat per CCOO a la Fundació Intercoopera, el salari de referència de les Illes Balears ha de ser suficient per afrontar les despeses de la llar: alimentació, vestit i calçat, habitatge, transport, educació, oci i cultura, salut i higiene i despeses extraordinàries. Per a quantificar-lo s’han utilitzat dades d’entitats públiques i privades que reflecteixen l’elevat cost de la vida i s’ha xifrat en 2.260,47 € nets (14 pagues) el Salari de Referència a les Illes Balears. La realitat a cada una de les illes de l'arxipèlag és diferent, i per això s’ha optat per fer l’estudi diferenciat per illes, amb la qual cosa s’han obtingut els valors de salaris de referència de 2.166,16 € a Mallorca, 1.947,03 € a Menorca, 2.996,06 € a Eivissa i 2.976,64 € a Formentera.

L’anàlisi de l’estudi ens revela que per fer front a les despeses, els salaris haurien d’haver pujat un 14% respecte de l’any passat, això suposa 7,75 pp. més que el creixement real del salari mitjà de Balears, que les diferències territorials s’agreugen ja que Eivissa pateix l’augment més significatiu amb un 21,28% respecte de l’any anterior, el que suposa 7,28 pp. per sobre de la mitjana balear i que les partides que més pes tenen són les d’habitatge seguit de despeses extraordinàries, alimentació i transport. A més a més, la partida d’habitatge és la que més pes té i suposa un 57% del salari de referència en el cas de les Illes Balears i arriba a ser un 66,31% a Eivissa, aquesta partida suposa el 77,64% del salari mitjà de les Illes Balears del 2023.

Així doncs, queda palès la necessitat que tenim de seguir augmentant els salaris, en el marc de la Negociació Col·lectiva. L’estudi del Salari de Referència de les Illes Balears ens ha de servir d’eina per aquesta negociació, i fixar un horitzó a assolir per tal de cobrir les necessitats econòmiques que tenim en aquest territori per viure dignament.

Per altra banda, el Diàleg Social ha de servir per tal de plantejar millores en les polítiques dirigides a la reducció de les desigualtats i a l’augment de la cohesió social a través d’una millora de les nostres condicions de vida. En aquest sentit, el sindicat planteja propostes concretes dirigides a controlar i minorar el preu dels aliments i de l’habitatge, minorar el pressupost dirigit a la mobilitat i millorar les polítiques socials.

En conclusió, és necessari abordar la insuficiència dels salaris balears des de diferents perspectives. Els agents socials, hem de seguir negociant les millores de les retribucions i aconseguir un repartiment més equitatiu de la riquesa. Tot i això, el context socioeconòmic del nostre arxipèlag requereix de polítiques públiques que vagin en la línia de contenir o minorar els preus dels béns de primera necessitat al mateix temps que es milloren i amplien els serveis públics que han d’assegurar l’accés als drets dels ciutadans i ciutadanes i ens han de permetre tenir un projecte vital i una vida digna i autònoma.